Valoració personal - Clàudia Martínez

Personalment, aquest projecte m'ha agradat i servit de molt més del que m'esperava.
M'he documentat i investigat sobre un tema que feia temps que em preocupava, ja que, cada cop veig més gent en aquesta situació. A més, abans d'endinsar-me en aquest projecte, jo no sabia la majoria de les coses que he descobert: les causes (reals) per les quals estan al carrer, el nombre d'individus en situacions precàries, institucions i associacions solidàries en aquest aspecte...
Tot això m'ha servit per posar-me en la pell dels qui ho pateixen i reflexionar com d'un dia per un altre, la teva vida pot canviar al complet. Això també et fa valorar el que tens.

El servei que vam fer el passat diumenge em va fer sentir útil i molt bé amb mi mateixa; veure com canviava la cara de la gent que passava a demanar quan els hi feies un somriure o els hi deies bon profit, no té preu.

És per això, que quan tingui l'oportunitat la tornaré a fer, m'ha semblat molt gratificant i, quan tingui 18 anys, m'agradaria participar com a voluntària en alguna associació d'aquestes o qui sap, crear la meva pròpia.

Valoració personal - Lara París

VALORACIÓ PERSONAL

Quan vam començar amb l'APS i vam decidir el tema, em va entrar curiositat, volia saber més.

Aquest projecte m'ha aportat coneixements sobre un tema que prèviament no tenia molt present i m'ha fet posar-me en la pell d'aquelles persones que ho estan pasant malament i que fan el que poden per sortir d'aquesta situació. La recerca d'informació em va aportar xifres i dades que desconeixia, però crec que el que més m'ha ajudat a entendre la situació ha sigut les hores de servei.

El que més em va agradar va ser les hores de servei que vam realitzar el passat 7 de maig a Estació del Nord. Allà vaig aprendre moltes coses sobre les desigualtats, com ara que hi han moltes nacionalitats i gent de diferents edats. Al poder parlar amb la gent que prepara i serveix/entrega el menjar em va servir d'inspiració i vaig decidir de tornar a fer-ho, perquè ajudar als demés no costa res, sense esperar res a canvi, l'únic satisfacció.

Per altre banda, fer aquest treball amb les meves companyes d'APS ha sigut gratificant, no només perquè hem treballat molt bé juntes sinó que, hem après les unes de les altres i hem treballat en equip.

Aquesta APS m'ha aportat una nova experiència i espero que es segueixi realitzant al llarg dels anys perquè així els joves poden veure això amb uns altres ulls i que poden ajudar sense esperar res a canvi. Definitivament no hauria volgut fer altre APS que no fos aquesta.

ES NECESSITA UN CANVI EN LA SOCIETAT.

Valoració personal- Laura Farré

Valoració personal de l'APS

Personalment, crec que no podria haver treballat en una APS millor.

Al principi de curs vaig escollir l'APS de biologia, però vaig acabar fent l'APS d'economia, la qual cosa al principi em va disgustar perquè no era el que jo volia, però a mesura que passava el curs m'anava agradant molt més el que feiem dins d'aquesta APS.

Jo tornaria a repetir moltes vegades més les hores de servei que hem fet perquè han sigut una experiència única. Veure en primera persona el somriure dels sense sostre quan se'ls hi dóna el menjar és genial, i és una sensació que et fa sentir orgullós del que estàs fent per ells.

A l'hora de buscar la informació per posar-la al blog o per detallar a classe alguna documentació per als companys que no formen part de l'APS, he conegut molta informació sobre totes les desigualtats que hi ha arreu del món, i també, gràcies a aquesta recerca de documentació he pogut conscienciar-me més del que està passant al meu voltant, en el meu propi barri, a Barcelona.

Pot ser, la propera vegada, a l'hora de escollir un servei, el professor o l'entitat escolar, ens podria oferir diferents opcions per escollir, perquè nosaltres hem hagut de decidir soles quin seria el servei que fariem per completar el projecte.

Però si parlem de facilitar-nos informació en llibres, vídeos, etc, el professor si ens ha ajudat molt en aquest aspecte. I gràcies a ell hem pogut extreure molta documentació per el blog de desigualtats socials.

M'agradat molt aquest projecte, i ha sigut una experiència nova en tots els aspectes, tant en el servei, com en la documentació, de les dues maneres he aprés moltes coses noves, i he pogut ajudar a persones sense sostre, i a més a més, he conegut gent nova que forma part de l'entitat privada que fa aquest treball d'ajudar a les persones que ho necessiten realment.

Definitivament, tornaré a repartir menjar entre els sense sostre i tornaré a fer-los feliços, encara que sigui per un instant.

Cada oportunitat que ens ofereix el món per ajudar a fer un canvi en la nostra societat, s'ha d'aprofitar al màxim.

7 de maig

Valoració personal - Meritxell Carbó

Des del primer moment que vam triar la temàtica de l'APS, em va fer il·lusió treballar i aprendre més coses, de les que potser no era conscient.

Contra més investigàvem i més sabíem, més ganes tenia de fer alguna cosa al respecte i ajudar, ja sigui a través del blog o en persona.

El projecte en general m'ha agradat molt, i el que destacaria i diria que ha sigut més especial per mi, va ser el repartiment del menjar. En aquell moment vaig valorar tot el que tenim i sobretot la sort de no estar passant per aquella situació, ja que no és agradable. Trobo que és una experiència que tothom hauria de viure i experimentar ja que et fa créixer com a persona.

Gràcies a l'APS he conegut més sobre el tema i me n'adono de que casi no sabia res i la majoria del que sabia eren prejudicis, i ara m'he adonat de la dura vida que tenen i que hi ha molts motius per acabar al carrer, i que en qualsevol moment podem ser nosaltres els que estem al carrer.

A part d'aprendre sobre el tema, també m'ha servit el fet de fer-ho en grup, ja que hem aprés les unes de les altres, i agraeixo les companyes que em van tocar ja que ens hem ajudat mútuament, i ens hem complementat molt bé.

.En la meva opinió ha valgut molt la pena fer l'APS sobre les desigualtats i centrar-nos en els sense sostre, el resultat ha sigut molt positiu, em quedo amb l'aprenentatge i la satisfacció d'haver ajudat sense esperar res a canvi i en un futur m'agradaria continuar ajudant i donar visibilitat a aquesta problemàtica.

Repetiria aquesta APS sense dubtar-ho, ha sigut una de les millors experiències.

HEM D'ACABAR AMB LA DESIGUALTAT!

Cronologia de difusió

El nostre mètode de difusió no ha sigut un pòster, sinó què hem fet una presentació sobre les desigualtats a classe (És la desigualtat: estúpid).

També un dia, vam fer grups a classe i els hi vam explicar als nostres companys de que anava l'APS i, a continuació, els hi vam fer una sèrie de preguntes per veure que en sabien sobre el tema. Els hi vam explicar el que havíem fet fins aquell moment i quins eren els nostres plans per l'APS.

Un altre tipus de difusió, ha estat el vídeo creat per les 4 companyes, parlant sobre les diferents desigualtats entre barris i els diferents estils de vida. Aquest vídeo va ser el primer ensenyat, però per al final d'aquest projecte el vídeo de difusió inclou fotografies i més muntatge sobre la nostre experiència fent aquesta APS.

Volíem fer un pòster, però per qüestió de temps no vam poder. Si haguéssim fet un, l'hauríem penjat pel barri i per totes les classes del curs. En ell es trobaria tot tipus d'informació sobre les diferents entitats que ajuden als sense sostre i el que hem fet nosaltres durant el curs amb l'APS.

Cronologia del servei

El dia 7 de maig vam quedar a La Rambla els 7 alumnes, dels quals dos no formaven part de l'APS i volien participar, dos professors i el fill d’un d’ells. Allà ens vam trobar amb la noia encarregada de l'Associació “Casa Solidària”, anomenada Carina. 

La Carina estava acompanyada d'altres persones que formaven part de l’Associació i anaven a ajudar. Aquelles persones portaven bosses amb menjar i ens van explicar que ells s'encarregaven de comprar-lo. A partit d’allà, ens vam dirigir cap al Convent del Àngels per preparar els sopars que més tard serien repartits als necessitats.

Al arribar al convent, la germana de l'ordre religiosa ens va guiar junt amb la Carina fins la cuina on prepararíem el menjar. A l'arribar a la cuina, ens van demanar amablement que ens rentéssim les mans i ens poséssim els guants, la mascareta i la gorra. A continuació, se'ns va repartir la feina i vam començar a treballar. 

Des de les 19.00 fins les 20.20 vam estar preparant entrepans i embolicant-los. Quan vam acabar, els vam posar en bosses de plàstic i ens vam dirigir cap a l'Estació del Nord. De camí, ens vam parar a Plaça Catalunya, la Carina va pujar a un taxi amb les bosses de menjar per dirigir-se cap a l’Estació del Nord, els altres vam anar caminant.

Quan vam arribar, hi havia molta gent fent cua per poder rebre el seu menjar; les taules on estava col·locat el menjar es trobaven en línia recta.

A cadascun de nosaltres se’ns va donar una posició en la taula per poder col·laborar en la repartició, com per exemple, donar la fruita o els sucs, excepte el professors, ells s’encarregaven de vigilar-nos. Vam estar fins les 22.00, ens vam fer una foto de grup, ens vam despedir i vam marxar.

Aquesta experiència ens va marcar a tots, ens agradaria tornar-la a fer.